Manifest d'instituts

PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC I DE QUALITAT

#17N #NINGÚ A LES AULES #NINGÚ A CASA #PRENEMELSCARRERS

Els governs del PPSOE estan aprofitant el context actual de crisi per justificar les retallades en l’ ensenyament com a “necessàries” quan, en realitat, no hi ha una relació directa entre aquests dos factors. Aquestes retallades progressives i que augmentaran dràsticament a partir del 20N –guanye qui guanye- responen a un pla estratègic per tal de començar a traure-li poc a poc rèdit al que fins ara era un servei social públic. On nosaltres veiem la nostra formació i el nostre futur, ells veuen una oportunitat per a la mercantilització i l’acumulació de capital.

Així, un bé pel qual la societat paga els seus impostos està sent deteriorat i el recull de la partida pressupostària destinada a educació s’està transvasant a altres partides que ells consideren més importants.

D’aquesta manera, s’estan provocant una sèrie de fets inadmissibles, que afecten al professorat, a les mares i pares, al personal d’administració i serveis i, sobretot, al propi alumnat. En destaquem alguns:

1. Reducció de la plantilla docent, la qual cosa provoca:

• Augment del nombre de professors/es aturats/des.
• Augment de l’alumnat per classe, la qual cosa deteriora la qualitat de l’ensenyament.
• Menys atenció a la diversitat dins d’una mateixa classe, no es pot prestar la mateixa atenció si són 20 alumnes que si en són 30. A més, es redueixen els grups de suport a aquells/es que tenen necessitats educatives especials.
• Més càrrega per al professor/a, que ara ha d’atendre al mateix temps a més alumnat.
• Més hores lectives per al professorat, que provoca que tinguen menys temps per atendre individualment a l’alumnat i menys temps per preparar les classes.
• Professors donant matèries en que no són especialistes, perquè no hi ha suficient pressupost per contractar-ne més. Així, podem trobar mestres de música donant matemàtiques o llengua, per exemple.
• Augment del fracàs escolar, derivat de la manca d’atenció que el professorat pot prestar a les necessitats dels seus alumnes.

2. Menys places en Formació d’Adults
3. Retallades en beques i ajudes per a l’estudi
4. Iniciatives previstes de reduir el temps d’educació obligatòria i la no obligatòria privatitzar-la, fenomen semblant al que ja està aplicant-se a les universitats públiques.
5. Menys oferta de grups en valencià
6. Cessió de sòl públic per a la construcció de centres concertats
7. Escoles i instituts per reformar i “barracons temporals” que s’han convertit en permanents

I en acabar l’Educació Secundària, què li espera a aquest alumnat?

Si vol accedir a la Formació Professional: s’ofereixen menys places als instituts, de manera que té més opcions a quedar-se sense plaça o a haver de desplaçar-se lluny de casa, sense que, per suposat, ningú li pague el desplaçament ni l’allotjament.

Si vol entrar al mercat laboral: futur laboral molt incert. La majoria de gent que acaba i aconsegueix treballar –que ja és difícil- ho fa en un estat precari (moltes hores per jornals molt baixos).

Si vol accedir a la Universitat: es trobarà l’Estratègia Universitària 2015 –l’aplicació a l’estat espanyol del Pla Bolonya- que es concreta, econòmicament, en un augment del preu del crèdit durant el grau, i en l’obligatorietat de fer màsters per completar els estudis –màsters a preus no accessibles per a molts- . A més, impossibilita el poder compaginar estudi amb treball –perquè obliga a la matriculació de cert nombre de crèdits i obliga també a l’assistència obligatòria. Per últim, la modernització de l’ensenyament i la renovació pedagògica, bandera del Procés de Bolonya, no estan anant més enllà de la introducció de presentacions de powerpoint a les classes.

Tenim motius de sobra per eixir al carrer i defensar els nostres drets. Perquè, si no ho fem nosaltres, qui va a fer-ho per nosaltres??

El 17 de novembre UNITAT PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC I DE QUALITAT!

#17N #ningúacasa #ningúalesaules #prenemelscarrers