Manifest 29F

El 29 de Febrer Vaga en l'ensenyament

prenem els carrers per l'ensenyament públic  

La nostra educació està inversa en la tendència de la Unió Europea que considera que l'educació és únicament un mitjà per aconseguir beneficis empresarials. L'Estratègia Universitat 2015 (EU2015) que dissenya unes  universitats al servei del teixit empresarial, planteja una reorganització més antidemocràtica i vertical de les universitats, que seran sotmeses a procediments d'avaluació externa sota criteris de rendibilitat mercantil. . Molts/es som les que pensem que la nostra educació s’hauria de construir sobre una base de formant del pensament crític i social, i no pas dirigida per interessos econòmics d’unes empreses capitalistes. 
 
Aquesta direcció privatitzadora va unida a una retallada progressiva dels serveis públics, argumentant la situació de crisi econòmica estatal. Al País Valencià, el deute autonòmic de la Generalitat empitjora, si més no, el futur de totes nosaltres. El deteriorament de la qualitat per la reducció en professorat i personal d'administració i serveis, així com per la manca de finançament dels centres públics ja està començant a degradar el conjunt de la comunitat estudiantil.
 
A més es pot observar com, de forma alarmant, ens trobem amb una reforma laboral molt agressiva, on la situació del treballador i la treballadora queda desproveïda de drets davant l’enfortiment del empresari/a, agreujant la qualitat de vida de tots els que no posseïm els mitjans de producció. Una reforma laboral que, fora de incentivar l’economia de totes, ens avoca a la precarietat.
 
De manera que, aquestos dies, les mobilitzacions contra les retallades i a favor d’un ensenyament públic i de qualitat han estat la manera de mostrar la repulsa de moltes de nosaltres.  Dutes en gran part pel IES Lluís Vives de València i recolzades per part d’estudiants i professors d’altres instituts així com per la comunitat universitària, s’han intentat aturar mitjançant una forta violència per part de la Policia Nacional.
 
Per aquestes raons, per tal de defensar una educació pública i de qualitat, per uns drets laborals dignes i per un rebuig a la violència policial, el 29 de Febrer, una vegada més, omplirem els carrers!     

Assemblea Interuniversitària  


VAGA I MANIFESTACIÓ   29 Febrer

12h  FACULTAT DE HISTÒRIA

 -------------------------------------------------------------------------

Per l’ensenyament públic i de qualitat!

#17N #ningúacasa #ningúalesaules


El proper dijous 17 de novembre (dia de l’estudiantat a nivell europeu) les estudiantes i els estudiants de València tornem a eixir al carrer per reivindicar els nostres drets.

I és que enguany la convocatòria de vaga general d’estudiants està més justificada que mai. L'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (procés de Bolonya) a les universitats amb l'anomenada Estratègia Universitat 2015 (EU2015) està suposant una acceleració exponencial del procés privatitzador que estan patint les universitats públiques valencianes.

1. Economia i política econòmica de la Universitat.
  • Mentre els alts càrrecs de les universitats s'han augmentat els complements salarials un 11%, els estudiants i les estudiantes aquest curs hem vist perplexes com el preu de taxes de matrícula ha augmentat més d'un 7% respecte les del darrer curs i un 4% per damunt de l'IPC.
  • Mentrestant, la Generalitat Valenciana aprofita la submissió i passivitat de les direccions de les universitats públiques valencianes per ofegar-les. I ho fa amb una pinça amb dos pols: d'una banda, amb el gran deute que guarda amb les universitats públiques valencianes (de més de 900 milions d'euros), i, d'altra banda, amb el desviament de capital públic a universitats privades -a la pràctica concertades- com el CEU i la Catòlica de València.
  • Tot açò està obligant a les universitats públiques a retallar milions d'euros del seu pressupost i a buscar en el capital privat una font d'ingressos alternativa, fet que provoca que la funció social de la Universitat desaparega i que aquesta passe a investigar només allò que interessa a les empreses privades, i no a la societat.
  • A més, hem d’afegir també la reducció de les beques per part dels governs estatal i autonòmic, de manera que la Universitat està cada dia a l’abast de menys gent.

2. Qualitat de l’ensenyament amb els nous plans Bolonya.
  • També la qualitat de l'ensenyament s'està veient greument afectada per aquestes polítiques privatitzadores. Si bé les autoritats universitàries deien que el procés de Bolonya no suposaria una devaluació dels títols, la realitat és ben distinta. Actualment per adquirir els mateixos coneixements que amb la llicenciatura, els estudiants i les estudiantes ens estem veient obligades a cursar màsters com el de l'Advocacia i Procura o el Màster de Formació de Professorat. Títols molt més cars que les antigues llicenciatures els quals estan convertint les universitats en botigues expenedores de títols i competències al servei del mercat, i a les estudiantes en meres mercaderies buides de coneixement. 
  • D'altra banda, la renovació pedagògica, bandera de la reforma, continua sense onejar a les nostres aules. Tot i que se'ns cobre més pels crèdits ECTS, la renovació no ha anat més enllà dels treballs en grup i presentacions a l'aula de treballs.

3. Les nostres perspectives de futur laboral.
  • Si açò fóra poc, les nostres perspectives de futur no poden ser tampoc gens optimistes. Si bé les xifres de l'atur ronden ja el 25% de la població activa al País Valencià, aquesta xifra augmenta fins un 43% si ens referim al jovent qualificat. Mentrestant, els governs aprofiten la crisi econòmica per tal de ratallar drets socials i laborals i precaritzar encara més les nostres condicions de treball.


4. Unitat per defensar l’ensenyament públic i de qualitat
  • A més, des de les Assemblees d'Estudiants entenem que aquests fets no ens afecten únicament a nosaltres, sinó també al Personal Docent i Investigador i al Personal d'Administració i Serveis, els quals també estan veient greument mermades les seues condicions laborals. En aquest sentit, plantegem aquesta mobilització com l'inici d'un cicle amb el qual pretenem enfortir lligams amb tota la comunitat educativa, per tal de treballar junts en defensa de l’ensenyament públic i de qualitat.
  • Des de les Assemblees d’Estudiants entenem que el 17-N és només el punt de partida que provocarà noves mobilitzacions més nombroses d’estudiantes i estudiants, així com de professorat i treballadores i treballadors.

Per l’ensenyament públic i de qualitat! El 17 de novembre:
Ningú a casa, ningú a les aules



MANIFEST D'INSTITUTS


PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC I DE QUALITAT
#17N #NINGÚ A LES AULES #NINGÚ A CASA #PRENEMELSCARRERS

Els governs del PPSOE estan aprofitant el context actual de crisi per justificar les retallades en l’ ensenyament com a “necessàries” quan, en realitat, no hi ha una relació directa entre aquests dos factors. Aquestes retallades progressives i que augmentaran dràsticament a partir del 20N –guanye qui guanye- responen a un pla estratègic per tal de començar a traure-li poc a poc rèdit al que fins ara era un servei social públic. On nosaltres veiem la nostra formació i el nostre futur, ells veuen una oportunitat per a la mercantilització i l’acumulació de capital.

Així, un bé pel qual la societat paga els seus impostos està sent deteriorat i el recull de la partida pressupostària destinada a educació s’està transvasant a altres partides que ells consideren més importants.
D’aquesta manera, s’estan provocant una sèrie de fets inadmissibles, que afecten al professorat, a les mares i pares, al personal d’administració i serveis i, sobretot, al propi alumnat. En destaquem alguns:
  1. Reducció de la plantilla docent, la qual cosa provoca:
  • Augment del nombre de professors/es aturats/des.
  • Augment de l’alumnat per classe, la qual cosa deteriora la qualitat de l’ensenyament.
  • Menys atenció a la diversitat dins d’una mateixa classe, no es pot prestar la mateixa atenció si són 20 alumnes que si en són 30. A més, es redueixen els grups de suport a aquells/es que tenen necessitats educatives especials.
  • Més càrrega per al professor/a, que ara ha d’atendre al mateix temps a més alumnat.
  • Més hores lectives per al professorat, que provoca que tinguen menys temps per atendre individualment a l’alumnat i menys temps per preparar les classes.
  • Professors donant matèries en que no són especialistes, perquè no hi ha suficient pressupost per contractar-ne més. Així, podem trobar mestres de música donant matemàtiques o llengua, per exemple.
  • Augment del fracàs escolar, derivat de la manca d’atenció que el professorat pot prestar a les necessitats dels seus alumnes.

  1. Menys places en Formació d’Adults
  2. Retallades en beques i ajudes per a l’estudi
  3. Iniciatives previstes de reduir el temps d’educació obligatòria i la no obligatòria privatitzar-la, fenomen semblant al que ja està aplicant-se a les universitats públiques.
  4. Menys oferta de grups en valencià
  5. Cessió de sòl públic per a la construcció de centres concertats
  6. Escoles i instituts per reformar i “barracons temporals” que s’han convertit en permanents
I en acabar l’Educació Secundària, què li espera a aquest alumnat?
Si vol accedir a la Formació Professional: s’ofereixen menys places als instituts, de manera que té més opcions a quedar-se sense plaça o a haver de desplaçar-se lluny de casa, sense que, per suposat, ningú li pague el desplaçament ni l’allotjament.
Si vol entrar al mercat laboral: futur laboral molt incert. La majoria de gent que acaba i aconsegueix treballar –que ja és difícil- ho fa en un estat precari (moltes hores per jornals molt baixos).
Si vol accedir a la Universitat: es trobarà l’Estratègia Universitària 2015 –l’aplicació a l’estat espanyol del Pla Bolonya- que es concreta, econòmicament, en un augment del preu del crèdit durant el grau, i en l’obligatorietat de fer màsters per completar els estudis –màsters a preus no accessibles per a molts- . A més, impossibilita el poder compaginar estudi amb treball –perquè obliga a la matriculació de cert nombre de crèdits i obliga també a l’assistència obligatòria. Per últim, la modernització de l’ensenyament i la renovació pedagògica, bandera del Procés de Bolonya, no estan anant més enllà de la introducció de presentacions de powerpoint a les classes.

Tenim motius de sobra per eixir al carrer i defensar els nostres drets. Perquè, si no ho fem nosaltres, qui va a fer-ho per nosaltres??

El 17 de novembre UNITAT PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC I DE QUALITAT!
#17N #ningúacasa #ningúalesaules #prenemelscarrers