Pamflet 29F

LA UNIVERSITAT ÉS NOSTRA


L'ensenyament no se'n salva. El nou atac al sistema educatiu suposa un pas més en el camí de privatitzacions seguit pels governs neoliberals, que ho deixen tot en mans dels mercats financers. Què ens fa pensar que nosaltres podrem escapar-nos quan a Grècia o a Itàlia els governs són imposats a dit pels lobbies financers?

Qui són els “mercats”? Són persones amb interessos particulars. Potser siga hora que ens plantegem quins són els nostres interessos ja que sembla que difereixen molt dels seus i comencem a actuar. Ells volen un sistema educatiu que siga rendible, per a açò solament hi ha una opció: la privatització. Açò és així realment? Rendibilitat per a qui? Un ensenyament de qualitat solament per a qui puga pagar-se'l? La crisi és venuda com a excusa per a privatitzar els serveis bàsics. Mentrestant, les grans empreses de l'Ibex-35 obtenen beneficis de més del 22%. La conclusió és senzilla: hi ha recursos suficients per a mantenir el sistema educatiu, el problema és que es troben repartits de manera brutalment desigual.

Els atacs que està patint l'educació van en la línia marcada per l'OMC: primer amb Bolonya i ara amb l'EU2015. Encara no hem vist acomplir-se cap de les promeses que ens havien fet, com són la major mobilitat, la reducció dels grups o la millora en el sistema de pràctiques. El que sí veiem és l'augment de taxes cada vegada més gran, un 7.5% aquest curs, la reducció de la qualitat de les titulacions per obligar-nos a cursar màsters inassequibles, entre altres. A sobre, ara ens trobem amb una retallada de 14 milions d'euros. I ens espera l'Estratègia Universitat 2015: una gestió de la universitat per agents externs, provinents del món empresarial, un finançament solament d'aquelles carreres que siguen rendibles econòmicament, una reducció d'ajudes econòmiques, etc.

A més, la nova reforma laboral l'única cosa que fa és fer més precàries les condicions laborals i abaratir l'acomiadament descaradament. Aquest nou assalt afecta especialment el jovent i les dones, ja que permet els contractes “de formació i aprenentatge” a les empreses i que fins als 33 anys continuem cobrant per sota del congelat SMI. La finalitat última d'aquesta reforma és un augment dels beneficis dels empresaris a costa d'una mà d'obra barata, sobrequalificada i explotada.

I per què una vaga a la universitat? La vaga com un exercici d’apoderament front aquells que volen mercantilitzar la universitat. Hem de dir que la universitat és nostra; com una manifestació de dignitat. Davant qui vol reduir-nos a simple “capital humà” hem de revindicar la nostra voluntat de ser persones formades en un pensament crític; com una forma de potenciar l'acció i la lluita col·lectiva. La universitat se salvarà solament si lluitem.

Assemblea Interuniversitaria